L'Estatut, el TC i la manifestació

El tema d'aquest final d'agost està essent la possible manifestació contra el Tribunal Constitucional si aquest decideix retallar l'Estatut. Alguns apunts sobre aquest tema:

- és desconcertant que aquest tema hagi portat tant d'enrenou a ERC: Carod Rovira vol la manifestació abans de la sentència del TC; Puigcercós i Ridao després de la sentencia; Joan Tardà proposa retirar temporalment els diputats a Madrid; vaja, no ho tenen gaire clar.

- perquè es demana ara una manifestació si es retalla l'Estatut, i no es va demanar quan aquest Estatut va ser retallat pel Congrés espanyol a Madrid ? En el fons és més del mateix, Madrid que ens retalla l'Estatut.

- fer la manifestació després de la sentència del TC planteja una greu incongruència: accepten el TC com un tribunal vàlid si no retalla l'Estatut, però no l'accepten si el retalla. Si em dones la raó, ets bo; si no me la dones, ets dolent. Totalment incoherent.

- si s'accepten les normes de conviure amb l'Estat Espanyol, l'Estatut ha de passar el filtre del TC, encara que previament hagi estat acceptat en referèndum. Una cosa és que la gent hi voti a favor i una altre cosa és que el TC el consideri constitucional o no. Això ens pot agradar o no, però el procediment és així, i ja se sabia abans de començar tota la història de l'Estatut.

- tant important és que ara es retalli l'Estatut? En el tema del finançament, hi ha hagut punts on l'Estatut no s'ha respectat i PSC, ERC i IC hi han estat d'acord.

Si hagués d'apostar per dir què passarà, diria el següent: el TC retallarà l'Estatut, però no d'una manera gaire severa i gens clara, donant lloc a interpretacions de tot tipus. De manera que els socialistes diran que és qüestió d'interpretació i que ja està bé, que s'ha de ser pràctic i que és el millor que s'ha aconseguit mai. CiU dirà que és una vergonya perquè Catalunya està sotmesa a Espanya. IC dirà alguna cosa, però és igual perquè casi ningú l'escoltarà. El PP dirà que ha estat massa suau, que Zapatero claudica a les exigències de Catalunya. I saber què dirà ERC és per matricula: dirà una cosa Carod Rovira, una altre Puigcercós i una altre Uriel Bertan. En el fons, els hi anirà bé per començar a diferenciar-se del PSC cara a les pròximes eleccions catalanes (si és que això és possible).

Pero la gran pregunta que em faig és: i tot això, per a què servirà? Imaginem que es fa una manifestació, i l'endemà d'aquesta, què? Aquesta és realment la qüestió: l'endemà tot continuarà igual, com sempre a Catalunya. Potser és que els catalans som així? No ho sé. Hi estic pensant.